Sortir de l'ou, caure en una pàgina en blanc, sense pautes ni referències conegudes. No puc imaginar res ni puc rescatar res del meu passat per esbossar una mínima previsió.
El viatge ha començat. Us escric des de Temperley, a casa dels parents, als afores de Buenos Aires; des de l'estiu naixent de l'hemisferi sud.
Aquí és tres hores més aviat que a Catalunya. He arribat aquest matí després de sobrevolar mitja Àfrica, un bon tros d'oceà i mig continent sudamericà. Per la finestreta de l'avió he vist un munt d'estrelles noves, però diria que he reconegut la Creu del Sud. Mapes nous, constel·lacions noves.
La son encara no m'ha vençut.
Suscribirse a:
Enviar comentarios (Atom)
3 comentarios:
caure en una pagina en blanc es lo que hem de fer cada mati!!! amb chocolate, bon dia poeta, un peto
Nena!!!
Quines coses més gustoses...
Em fas viatjar....
Explica, explica...
I disfruta moltíssssssssiiiiimmmm!!!!
Molts petons empordanesos.
Aquí la tramuntana ens meceix i "merceix les plantetes", al mateix temps que altera els nostres sentits
i percepcions més primitives.
Un amor odi ens uneix irremeiablement a ella. Però diuen que demà marxarà. Fins la propera visita. Mirarem de preparar-nos!
Un petonàs
Pageseta! Encara no he tastat el vent patagònic, suposo que quan vagi més cap al sud me'l trobaré i me'n riuré de la tramuntana.
Cuida't i cuida les plantetes castigades pel vent. Una abraçada des de Bariloche!
Chocolat, ja tens raó, cada dia hauria de ser un viatge apassionant, però la rutina ens adorm tan fàcilment... Un petó immens!
Publicar un comentario