Puerto Natales, 22 de desembre del 2008

Hi ha camins que no havíem de fer. Ahir vaig tornar amb aquesta frase al cap després de tres dies de caminar i dues nits d'intentar dormir com una sardina enllaunada (tres dormíem en una tenda de dos) i passar fred. Les molèsties al genoll que van aparèixer abans del viatge van tornar. El fred i el pes de la motxilla no li van fer cap bé. Amb l'ajut d'algun antiinflamatori vaig anar seguint fins que a la segona nit van aparèixer fiblades de dolor. Vaig decidir tornar i no prendre més antiinflamatoris per enganyar el cos i enganyar-me. Vaig agafar un bastó i em vaig acomiadar del grup. A tres hores de camí podia agafar un catamarà que em duria fins a la parada de bus. La caminada va ser lenta però segura i reconfortant. Els pensaments negres de la nit es van anar aclarint. Tot i les molèsties, la sensació era que el genoll es podia recuperar amb una mica de descans i cures. He decidit, doncs, descansar dos dies a Puerto Natales i tornar a Torres del Paine el 24. Passaré la nit de Nadal en el refugi del Campamento Chileno, camí de les Torres pròpiament dites. Avui em sento força recuperada, m'estic cuidant molt el genoll i pràcticament ja no hi ha molèsties. M'he comprat uns bastons que m'ajudaran a fer totes les caminades que tinc pendents per aquest tros de terra.

Aquests tres dies hem tingut un temps ideal per caminar, però no tan per veure paisatge i evitar el fred. Núvols, plugims, alguna estona de sol i més aviat fred, sobretot a la nit. Sento que no he gaudit prou d'aquests tres dies, no sé ben bé perquè, però tenia la sensació que no estava seguint el meu camí, que m'havia enganxat a la seguretat d'un grup i de la companyia en lloc de seguir els senyals de la intuïció. Hi ha camins que no havíem de fer. Tornar i aturar-me era la millor opció.


Fins ara he pogut veure dues glaceres, el Pío XI des del ferri i el Grey a Torres. De la transparència al blau, passant pel blanc, les glaceres són imponents, una llengua gèlida que avança lentament per les valls i llepa amb força la terra.

M'agradaria saber la toponímia dels indígenes, una toponímia que deu haver quedat esclafada sota la petjada cruel del conqueridor.

Bon Nadal a tothom! Us tindré present des dels peus de les Torres i pensaré en totes les escudelles calentes que us escalfaran mentre m'acarona (o em bufeteja) el vent patagònic.