Regal de Nadal

La mare Terra va tenir un somni meravellós. Quan es va despertar, el somni era allà, davant l'ull verd amb què se'l mirava.

23 de desembre. Sopar amb l'Olga, l'Anna, la Roser i l'Anwar, que han aconseguit fer tota l'excursió. No em volen explicar què es veu des del mirador de les torres, volen que sigui una sorpresa.

Vigília de Nadal. A les 7.30 agafo l'autobús que em duu de nou al Parc de Torres del Paine. En el trajecte parlo amb en Jeremies, de Nova York. Després de treballar com un boig ha decidit aturar-se i viatjar durant un any. Ha estat a l'Antàrtida. Al Parc, començo a caminar fins al Campamento Chileno, on tinc reservat sopar, dormir i esmorzar. Deixo el sac i continuo el camí cap al mirador de les torres amb el William, de Sud-àfrica, que farà nit en el campament lliure que hi ha sota el mirador. Al campament ens acomiadem i enfilo la pujada per la tartera. A pocs metres del mirador les parets impressionen, però quan ets al mirador, el cor es queda quiet. El llac és una sorpresa, no en sabia l'existència. Un lloc màgic, una meravella més d'aquest planeta. Les puntes de les torres s'amaguen rere els núvols. Ho tinc decidit, demà em llevaré d'hora i vindré a veure com surt el sol. Confio que els núvols s'esvairan.

Nit de Nadal. Al refugi som unes 20 persones més les que el porten, que en són 11. El sol entra pel finestral i reconforta. Em conviden a veure com fan l'asado a fora. Mig xai ben estès es fa a pocs centímetres del foc, lentament, des de fa tres hores. A dins del refugi, estan fent un munt de menjar. Sopo amb el Robert, de Munich, la Heike i el Rainer, de Dusseldorf. És impossible tastar-ho tot, han muntat com un bufet lliure amb una diversitat de menjar impressionant. Amb els alemanys compartim una ampolla de vi Oveja Negra. A les 11 tocades anem a dormir, demà em vull llevar a les 2.30 per veure la sortida del sol al mirador. Ningú està tan boig com per fer el mateix.

Nadal. Quan em llevo els del refugi encara són al menjador xerrant i bevent. Els he anat sentint des del llit, diria que no he arribat a adormir-me profundament, en part per les veus que se sentien de fons, en part per l'emoció i la por d'adormir-me. Em diuen que tinc temps de sobres. Surto del refugi, em calço les botes i començo a caminar guiada per la llum del meu frontal. A pocs metres penso que si per alguna raó el frontal falla, m'hauré de quedar quieta fins que hi hagi llum perquè és negra nit. No em fa gaire gràcia la idea. Hi ha estrelles. La lluna sortirà més tard, prima, a punt de morir per tornar a néixer. Pel camí canto nadales, mantres i vaig calculant quina hora deu ser a casa. Imagino el vostre matí de Nadal. No fa gaire fred, tot està quiet, però de tant en tant hi ha alguna ràfega de vent que fa cruixir els arbres. Quan arribo a peu de tartera ja hi ha claror i aquell blau nit del cel que encara deixa veure estrelles. El paisatge és impressionant, serè, quiet. La neu de les muntanyes brilla. M'emociono. No he trobat ningú pel camí, només quan sóc a mitja tartera endevino alguna llumeta més avall. Arribaré massa d'hora a dalt. En algun moment m'he d'agafar fort a les pedres perquè les ràfegues de vent em tomben. A dalt, les torres, el llac, la quietud, la pau. Quin regal més preciós, a penes hi ha algun núvol per decorar una mica el cel. Quina sort! No és fàcil enxampar tan bon temps a Torres. De mica en mica van arribant nous espectadors. Fa fred, molt fred, però l'espectacle s'ho val. Del blau fosc al blau clar que va esborrant les estrelles. Del blau clar a la calidesa dels primers rajos de sol que reboten en el pit de les torres. Damunt d'un bloc de granit hi ha pedres amuntegades. En deixo una més mentre demano a la mare Terra salut i protecció per a totes les persones que estimo, tal com vaig fer fa quatre anys al Machupicchu. Em sento molt afortunada de ser aquí.

Quan torno, em trobo el Robert a mig camí. Vaig d'esma, la son i el cansament em comencen a vèncer. Al refugi esmorzo i me'n vaig a dormir un parell d'hores, abans d'emprendre el camí de tornada. Tanco els ulls i se'm dibuixa el perfil de les torres. Bon Nadal!