En un viatge aturar-se dos dies és començar a posar arrels. I encara més si t'atures en un hostal familiar com ha resultat ser l'Erratic Rock de Puerto Natales. El Bill, el Mauricio, la Cristina, la Carla i la Isabel et fan sentir que ets a casa. A la cuina és fàcil que s'aplegui gent al voltant de la taula. Anit, la Barbara, una alemanya que viu a Basilea, i jo vam compartir un sopar modest (pa amb tomàquet inclòs) i vam brindar amb un bon vi xilè pel seu aniversari. Tot i la predominància de l'anglès (m'he convençut que l'any que ve he de reprendre l'Escola Oficial), vaig poder-me comunicar amb les persones que parlen una mica d'espanyol, i amb un noi de Califòrnia que no el parlava gens, vam aconseguir comunicar-nos amb paraules (poca)soltes i signes. Aquest noi al novembre va ser al Nepal. Nepal, el meu pròxim anhel. La cuina era un formiguer, hi havia gent que porta l'hostal que preparava galetes i dolços típics dels seus països per a la Nit de Nadal, d'altres preparaven la intendència per anar a Torres. Des del llit encara sentia l'olor de les galetes acabades de fer i el renou de gent preparant les motxilles. Un dia més de descans, de quietud. Amistats d'un dia, d'una estona, d'una mirada. Gent que arriba, gent que se'n va. I jo d'espectadora, noto que una mica ja formo part d'aquest poblet.
Aquest any no aniré a jugar al quinto a Sabadell per Nadal. Però vaig tenir un quinto força divertit al Navimag, al ferri per la costa xilena. La darrera nit van organitzar un Bingo amb cinc premis. I a qui n'hi va tocar un? Vaig cantar BINGO!, i tot seguit també el Joel, un xicot de Puerto Edén (una illa perduda enmig dels fiords xilens, on havíem de desembarcar durant una hora; el mal temps ho va impedir i un estol de barquetes de colors van apropar-se al ferri per endur-se càrrega i deixar passatgers, entre ells, el Joel). El premi era una caixa de fusta amb un joc de cartes i de dòmino. Massa
3 comentarios:
deixar-te guiar per la intuiciÓ més que per les expectatives i valorar tot el que passa... Bon Nadal Pati. Brindarem per tu! Tati
Tots els camins s'han de seguir. Sempre ens porten a algun lloc, alguns ens agraden més i d'altres no tant, però el bó és que a tu t'ha refermat en que la teva intuició és la que val. Nena no paris. Estic xalant amb tu com una boja. Petons i bon Nadal. Montse E.
Un brindis de pisco sour des de l'hivern del nord: per la saviesa de reconèixer el camí que ens és propi, pel viatge que ens permet fluir i arrelar, pel tot i pel res a què ens podem abraçar.
Una (altra) abraçada des d'aquí.
Publicar un comentario