Pura natura

Cap d'Any al Calafate. Vaig acomiadar el 2008 davant d'una meravella més de la natura, la glacera Perito Moreno. Les paraules es queden petites davant d'aquesta immensitat gelada. Vaig emocionar-me davant les parets que juguen amb els blaus i els blancs, i amb el retruny de les esquerdes.

Amb l'Enrique vam caminar per les passerel·les i ens vam trobar l'Adriana i la Yanina, les mosses argentines, de Rosario, que vaig conèixer a Ushuaia. Vam quedar per sopar junts tots quatre a l'hostal de les rosarinas, a dos quadras del nostre. A les 8 del vespre era a la meva habitació i durant uns minuts vaig pensar en la meva gent del cantó d'hivern, us imaginava menjant el raïm i us vaig desitjar un bon any. Cap d'Any a la torre de Babel, vam ajuntar-nos un munt de gent de nacionalitats variades (Catalunya, Espanya, Costa Rica, Japó, Argentina, Mèxic, França, Alemanya, EUA, Brasil...). Aquí no es fa el raïm, només vam brindar quan van ser les 12. Al carrer, focs d'artifici, com si fos Sant Joan. Els meus ulls estaven vermells i cansats de tantes imatges, de tanta llum.

Sóc al Chaltén, però aquest serà un altre capítol. Ara me n'he d'anar a navegar pel llac Viedma, fins als peus de la glacera que duu el mateix nom. Natura i vent descomunals. He conegut la mare de la Tramuntana per aquestes terres.