Nuevo Canal Interoceánico
Te propongo construir un nuevo canal
sin exclusas
ni excusas
que comunique por fin
tu mirada atlántica
con mi natural pacífico.
M. Benedetti
Tinc unes hores abans d'agafar el bus que em durà a Bariloche, camí de Xile. El meu destí és Puerto Montt, d'on surt el ferri cap a Puerto Natales, un viatge de quatre dies en vaixell pels fiords xilens. De l'Atlàntic al Pacífic.
Agraeixo moltíssim els correus i comentaris que m'arriben des del cantó d'hivern. Disculpeu que no respongui, entre llegir-los i descarregar fotos se me'n va l'estona.
Cosa estranya, el primer dia a l'alberg vaig conèixer una parella de Sabadell. Acabaven el viatge, ha estat com si em donessin el relleu. Bàsicament hi ha europeus per aquí, gent d'Holanda, Alemanya, Suïssa, Iranda, França... i d'Espanya també, de Galícia, de Pamplona, de Saragossa...
Ahir vaig anar a Península Valdés a veure balenes, elefants marins del sud, pingüins i alguns animals de terra, els que es van deixar veure, com la mara o llebre patagònica, molt més voluminosa que la nostra, o els guanacos, parents de les llames. Evidentment també vam veure diversos tipus d'ocells, però no sabria dir-ne els noms. Terra, aire i aigua. I el foc del sol, que ahir va decidir regalar-nos un dia fantàstic després de set dies d'estar tapat (segons em van dir).
El tipus de balena que ve a tenir cries a Península Valdés és la franca austral. Comencen a arribar al maig i al desembre se'n van. Aquest any n'han vingut unes 2.000, ara només en queden unes 50. Ahir, una mare i una cria van venir a saludar-nos. Es van acostar a l'embarcació, la van explorar d'un cantó, de l'altre; des del fons, a tocar de la superfície mentre respiraven. Moviments lents, pesats, però d'una dolçor immensa. Moments màgics, tendres. El temps suspès, l'espai reduït a la mínima distància que em separava de la seva pell gruixuda, o que potser ens unia.
Te propongo construir un nuevo canal
sin exclusas
ni excusas
que comunique por fin
tu mirada atlántica
con mi natural pacífico.
M. Benedetti
Tinc unes hores abans d'agafar el bus que em durà a Bariloche, camí de Xile. El meu destí és Puerto Montt, d'on surt el ferri cap a Puerto Natales, un viatge de quatre dies en vaixell pels fiords xilens. De l'Atlàntic al Pacífic.
Agraeixo moltíssim els correus i comentaris que m'arriben des del cantó d'hivern. Disculpeu que no respongui, entre llegir-los i descarregar fotos se me'n va l'estona.
Cosa estranya, el primer dia a l'alberg vaig conèixer una parella de Sabadell. Acabaven el viatge, ha estat com si em donessin el relleu. Bàsicament hi ha europeus per aquí, gent d'Holanda, Alemanya, Suïssa, Iranda, França... i d'Espanya també, de Galícia, de Pamplona, de Saragossa...
Ahir vaig anar a Península Valdés a veure balenes, elefants marins del sud, pingüins i alguns animals de terra, els que es van deixar veure, com la mara o llebre patagònica, molt més voluminosa que la nostra, o els guanacos, parents de les llames. Evidentment també vam veure diversos tipus d'ocells, però no sabria dir-ne els noms. Terra, aire i aigua. I el foc del sol, que ahir va decidir regalar-nos un dia fantàstic després de set dies d'estar tapat (segons em van dir).
El tipus de balena que ve a tenir cries a Península Valdés és la franca austral. Comencen a arribar al maig i al desembre se'n van. Aquest any n'han vingut unes 2.000, ara només en queden unes 50. Ahir, una mare i una cria van venir a saludar-nos. Es van acostar a l'embarcació, la van explorar d'un cantó, de l'altre; des del fons, a tocar de la superfície mentre respiraven. Moviments lents, pesats, però d'una dolçor immensa. Moments màgics, tendres. El temps suspès, l'espai reduït a la mínima distància que em separava de la seva pell gruixuda, o que potser ens unia.
I encara m'esperaven més emocions: veure elefants marins, pingüins, paisatge... No puc explicar-ho tot. Va ser un dia preciós. Amb l'Hugo, el nostre guia, un noi de Puerto Madryn que ha estat a Rubí i a Gòsol (Gòsol!), vam compartir un mate al minibus que ens va passejar. Aquí passejar és fer 400 quilòmetres.
Avui he llogat una bici i he anat a Punta Loma, a 15 quilòmetres de Puerto Madryn, on hi ha una reserva de llops marins. Unes 6 hores a l'aire lliure, perduda entre platges de somni absolutament solitàries de gent. Avui és dijous i toca qigong. N'he fet a la platja. Les pedretes, l'aire, el mar, tot dansava amb mi. He abraçat la terra i l'univers com mai abans ho havia pogut fer des de la sala màgica de les Escaules.
Una abraçada des del cantó d'estiu!
4 comentarios:
hola
M'EMOCIONO, M'EMOCIONES.
Ui, doncs no ho puc pas explicar tot ni de bon tros! Però que bé si us arriba l'emoció amb les quatre coses que escric. Petonarrus!
Quién sos, Química, tecnologia i societat?
Ja m'ho penso, però ja et veig. Per un forat. Un forat immens, d'extensió i cels patagònics.
Creia que tu sabries qui és aquest seguidor misteriós; estàs igual que jo, doncs.
Avui he donat l'adreça del teu bloc a la mare i també la del correu electrònic. Aquest cap de setmana intentarà connectar-se.
Una abraçada ben grossa des de l'Empordagònia.
Publicar un comentario