Aquest migdia hem arribat a Puerto Natales després de 3 dies de navegació. Tot a punt per marxar demà al matí cap al parc natural de Torres del Paine. Hi anem l'Olga i l'Anna de Girona, la Roser de Barcelona i l'Anwuar d'Anglaterra. No hem parat en tot el dia, preparar la ruta, el material, comprar el menjar, distribuir el pes. Ara són les 10 a Puerto Natales i el lloc d'Internet on sóc és a punt de tancar. Quan torni de Torres seré més generosa, ho prometo. De moment, un trosset del viatge en vaixell.
En algun lloc de la costa xilena. El vaixell navega a un ritme pausat. Illots a banda i banda, pensaments del mar. Les aus ens escorten. Combinacions de blau, gris i blanc. Res més. Tot i que els núvols i la boira han reduït la volta del cel, hi ha amplitud. I en l'amplitud, pau. La pau de la quietud dels pensaments del mar, la pau de la lentitud de les onades que es permeten algun rebrec. Cruix l'escuma i posa música a l'oceà. Una pluja mínima puntua l'aire. Em deixo portar presa del res
i del tot.
Fins d'aquí 5 o 6 dies. Una abraçada des de Xile, des del cantó d'estiu.
En algun lloc de la costa xilena. El vaixell navega a un ritme pausat. Illots a banda i banda, pensaments del mar. Les aus ens escorten. Combinacions de blau, gris i blanc. Res més. Tot i que els núvols i la boira han reduït la volta del cel, hi ha amplitud. I en l'amplitud, pau. La pau de la quietud dels pensaments del mar, la pau de la lentitud de les onades que es permeten algun rebrec. Cruix l'escuma i posa música a l'oceà. Una pluja mínima puntua l'aire. Em deixo portar presa del res
i del tot.
Fins d'aquí 5 o 6 dies. Una abraçada des de Xile, des del cantó d'estiu.
5 comentarios:
valoro les distàncies amb mans i peus, mentrestant imagino els canvis de paisatge —mirar i pensar ja és escollir un viatje— i estimo el viatje... viatjo amb la terra
del cantó de l'hivern que pela petons a la "Patigonia", feliç viatje
Perdo viatje va amb "g"
Et robo el pessic de paisatge d'aquesta costa xilena que forma part de la meva ànima. Me'n nodriré fins que pugui retrobar-lo en el viatge de retorn als orígens que tinc pendent. Mentrestant, tinc el privilegi de viure'l des de l'hivern del nord a través dels teus ulls. Tot un luxe.
Gaudeix d'aquesta pau i aquesta música que t'arriba i que fas arribar amb les teves paraules... Puc imaginar-te feliç i em fa contenta. Desitjo de tot cor que continuïs sentint amb aquesta intensitat!!! Que passis molt bones festes! Petonets.
Gràcies, Tati! Petons i bon Nadal!
Un luxe que em llegeixis, Sònia. Una abraçada encara des de terres xilenes.
Una abraçada, Carme! Procuro sentir intensament tots els moments, que n'hi ha de tots colors, ja ho sabem.
Publicar un comentario